Sector terciari

Un servei no és un objecte material sinó l'acte de servir. Demana una relació persona empresa que ofereix servei i usuari.

Alguns serveis només els pot prestar mà d'obra qualificada, els serveis es poden classificar segons qui els prestai quina finalitat tenen.

Els serveis són el sector econòmic predeterminat als països desenvolupats però als països subdesenvolupats el sector terciari genera de mitjana, la meitat de la seva riquesa.

Tipus de serveis: 

- Els serveis públics. Alguns d'aquests serveis depenen directament del'Estat i les administracions locals, serveis en els quals van dirigits parts dels impostos que paguen els ciutadans, d'altres els presten diverses entitats socials, però l'Estat contribueix en moviment i supervisa l'activitat.

- Els serveis privats els ofereixen particulars per obtenir benefici econòmic.

 

SERVEIS D'INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ

Informació: Qualsevol missatge que ens permet precisar o ampliar el coneixement que tenim sobre una cosa.

Comunicació: Intercanvi d'informació.

Tipus:

- Correu               - Ràdio

- Telefònia          - Televisió

 

- Comerç interior, dins les fronteres d'un Estat. Intervenen dos intermediaris comercials:

· El comerciant o empresa de venda a l'engròs. Compra quantitats d'un producte per  vendreles als comerciants.

                                                · El comerciant o establiment de venda al detall. En contacte directe al                                                                     consumidor.

- El comerç exterior, altres països. Importacions: compres de béns i serveis que fa un país a l'extranger. Exportacions: Al revés de les importacions.

La diferència entre les importacions i les exportacions dfineix la balança de pagaments i la balança comercial d'un país.

Balança comercial: Diferencia de valor dels béns o mercaderias que un país ven a d'altres i el valor dels béns que compra a l'exterior.

Balança de pagaments: Intercanvis totals d'un país amb la resta del món.

 

FLUXOS COMERCIALS

Els països desenvolupats controlen gran part del comerç mundial però els països subdesenvolupatshan augmentat notablement la seva participació en el comerç mundial entre el 2000 i el 2004. Això és degut a l'increment de importacions i exportacions de Xina i Índia. Diversos països llatinoamericans també s'han incrementat en el comerç exterior però menys. Tot i això, un gran nombre de països pobres es mantenen al marge dels fluxos del comerç mundial.

 

BLOCS COMERCIALS

Per afavorir el comerç, molts països s'uneixen i formen blocs comercials que poden ser:

- Àrea de lliure comerç: No hi ha impostos per als productes quan creuen fronteres entre els que estan d'acord amb l'àrea de comerç lliure.

- Unió duanera: Entre ells eliminen els impostos dels productes quan creuen fronteres i i estableixen una política duanera comuna per als productes procedents d'altres països.

 

 

- Terrestres: Desplaçament per carretera i ferrocaril.

- Navals: Desplaçament marítim i fluvial. Econòmic. Usualment es transporten grans quantitats de mercaderia a  llargues distancies.

- Aeris: Desplaçament per cel. Trasllat de passatgers i de mercaderies poc voluminoses. L'avantatge que té es la rapidesa.

 

                      

 

ELS SERVEIS FINANCIERS

Gestionen els diners. Són els serveis que presten bancs, caixes d'estalvi, agents de borsa, fons d'inversió i companyies d'assegurances.

 

 

 

 

 

DESTINACIONS TURÍSTIQUES

Regions del món amb més turistes:

- Països mediterranis i occidentals d'Europa

- Amèrica del Nord

- Àsia Oriental

Països més visitats:

- França                  - Xina

- Espanya               - Itàlia

- Estats Units          - Regne Unit

Països amb més augment turístic:

- Nord-est i sud-oest asiàtic.

 

AVANTATGES

 

- Incrementa la riquesa dels països receptors.

- Potència l'activitat econòmica perquè estimula la construcció, aparició d'empreses i crea treball.

- Impulsa la millora de les infraestructures de transport i dotació dels serveis.

- Frena l'emigració dels joves a zones rurals.

 

INCONVENIENTS

 

- La prioritat que es dóna a les zones turístiques intensifica els desequilibris econòmics regionals.

- Als països pobres es fan grans inversions per atreure el turisme extranger que podrien ajudar a satisfer  les necessitats bàsiques de la població local.

- L'ocupació és sovint temporal i no sempre està ben pagada.

- Causa un impacte mediambientalja que edifiquem en espais naturals.

- S'incrementa el consum de recursos tan preuats com l'aigua.

- Pot posar fi a les tradicions locals.

1 Panxeta contenta - Terciari (restaurant/botiga)

2 Bar Tio Pepe - Terciari (bar)

3 Red i Tec- Terciari (botiga de motos)

4 Instal·lacions de pladur i pintura - Terciari (botiga pintures)

5 Auto-electricitat Fornells - Secundari -(taller)

6 Fisiosalut - Terciari (fisioterapèutica)

7 Barberia Tomàs - Terciari (barberia)

8 La Vanguardia - Terciari (quiosc)

9 Comansa - Terciari (immobiliaria)

10 Forn de Cabrianes - Terciari (forneria)

11 Comelles - Secundari (taller de cotxes)

12 Casa Coll - Terciari (carnisseria)

13 Alba Cendra - Terciari (decoració per a la llar)

14 Animalsant - Terciari (veterinari)

15 Som naturals - Terciari (herboristeria)

16 Bricoelèctric - Terciari (sistemes i aparells elèctrics)

17 Fruites Ramona - Terciari (fruiteria)

18. La Baldufa - Terciari (llar d'infants)

19 AECSA - Secundari (taller ingenieria)

És transitat i peatonal, a la perifèrie però hi ha abundància de gent a causa de moltes escoles i negòcis. Al tenir una edat, els pisos ja són ocupats i no es solen llogar. I els locals són els de tota la vida, i sinó es lloguen ràpid. Aquest carrer en general té molts negocis. Les hores amb més activitat són les 8:00, 9:00, 13:00, 14:00 i 15:00. Els seus negocis són principalment de carnisseries a tallers de cotxes però predominen els tallers i botigues de motos. Els clients són de totes les edats. Pel barri La Parada podem trobar tot tipus de botiga i això fa que la gent no s'hagi de desplaçar al centre si no volen.